ANGLES

dimecres, 21 de novembre del 2012

Va de codis.

A l'entrada d'avui us parlaré del codi escrit i del codi oral i, en conseqüència, de la relació que s'estableix entre aquests dos codis.

Quan dominem el codi oral d’una llengua, a l’hora d’aprendre el codi escrit, no ens cal començar de zero ja que els dos codis comparteixen molts coneixements. Només ens caldrà aprendre aquells que siguin específics del codi escrit, les regles que regeixen l’escrit i que no s’utilitzen en l’oral.

Per a entendre millor quines són aquestes regles, podem fer una comparació de codis a nivell contextual, fent referència al context, i a nivell textual, fent referència al missatge.

Pel que fa a les característiques contextuals no existeixen situacions de comunicació exclusives de l’oral i de l’escrit. El desenvolupament tecnològic dels últims anys ha equiparat els dos codis.

→ Diferències CONTEXTUALS

CANAL ORAL
CANAL ESCRIT
Canal auditiu. El receptor comprèn amb l’oïda el text.
Canal visual. El receptor llegeix amb els ulls el text. Aquest canal té una major capacitat de transmissió d’informació.
El receptor percep successivament els diversos signes del text. Procés serial.
El receptor percep simultàniament. Això implica diferències en les estratègies de comprensió dels dos canals. Procés holístic.
Comunicació espontània. L’emissió pot rectificar però no esborrar, el que ja ha dit. El receptor ha de comprendre el missatge en el moment i la manera com s’emeti.
Comunicació elaborada. L’emissor pot corregir i refer el text. El lector pot decidir quan i com vol llegir el text.
Comunicació immediata en el temps i l’espai. Més ràpid i àgil.
Comunicació diferida en el temps i l’espai.
Comunicació efímera. Els sons només són perceptibles el temps que duren en l’aire.
Comunicació duradora. Les lletres es graven en un suport estable i perduren. L’escrit adquireix el valor social de testimoni i registre de fets.
Utilitza molt els codis no-verbals. En un 65% de la conversa. (moviments...)
Utilitza pocs codis no-verbals (disposició del text, textura del suport...)
Hi ha interacció durant l’emissió del text. L’emissor parla i veu la reacció del receptor. Basant-se en això pot modificar el seu discurs
No hi ha interacció durant la composició. L’escriptor no pot conèixer la reacció real del lector
El context extralingüístic té un paper molt important.
El context és poc important.

Pel que fa a les característiques textuals han estat relacionats durant molt de temps amb l’anàlisi de la correspondència entre so i grafia, i han negligit altres aspectes, tant o més importants, com la morfosintaxi, el lèxic o les regles d’adequació i coherència

→ Diferències TEXTUALS

CANAL ORAL
CANAL ESCRIT
Adequació
Tendència a marcar la procedència dialectal de l’emissor. Ús freqüent de les variants dialectals
Tendència a neutralitzar les marques de procedència de l’emissor. Ús freqüent de l’estàndard.
Associat a temes generals, grau de formalitat baix i propòsits subjectius (usos privats)

Associat a temes específics, grau de formalitat alt i propòsits objectius (usos públics)
Coherència
Selecció menys rigorosa de la informació: presència de digressions, canvis de tema, repeticions, dades irrellevants...
Selecció molt precisa de la informació: el text conté exactament la informació rellevant.
Més redundant
Menys redundant
Estructura del text oberta: hi ha interacció, l’autor pot modificar-la durant l’emissió.
Estructura tancada: respon a un esquema planificat prèviament per l’autor.
Estructures poc estereotipades: l’emissor té més llibertat per elaborar-les tal com vulgui.
Estructures estereotipades: amb convencions socials, fórmules i frases fetes....
Cohesió
Menys gramatical: utilitza pauses i entonacions, i alguns elements gramaticals (pronoms, conjuncions...)
Més gramatical: signes de puntuació, pronominalitzacions, sinònims, enllaços...
Utilitza molts elements paralingüístics: canvis de ritme i velocitat, variació de tons...
Utilitza pocs elements paralingüístics: tipografies diverses...
Utilitza codis no-verbals: moviments oculars i corporals...
Utilitza pocs codis no verbals: distribució espaial del text, altres signes visuals...
Freqüència alta de referències exofòriques (context): tu, jo, aquí, ara...
Freqüència alta de referències endofòriques (text): ell, aquell, meu...
Gramàtica: fonologia i grafia
Incorpora les formes pròpies dels usos espontanis i ràpids: contraccions, elisions...
Gairebé no incorpora aquestes formes.
Gramàtica: morfologia
Prefereix solucions poc formals: simples
També usa solucions formals: compostos
Gramàtica: sintaxi
Tendència a usar estructures sintàctiques simples: oracions simples i breus.
Ús freqüent d’estructures més complexes i desenvolupades.
Freqüència alta d’anacoluts i frases inacabades
Absència gairebé absoluta d’aquestes estructures
L’ordre dels elements de l’oració és força variable.
Ordre més estable.
El·lipsis freqüents.
El·lipsis menys freqüents.
Gramàtica: Lèxic
Prefereix lèxic no marcat formalment.
Tendència a usar lèxic marcat formalment.
Freqüència baixa de mots amb significats específics.
Freqüència molt alta.
Accepta la repetició lèxica.
Tendència estilística a eliminar la repetició lèxica amb sinònims.
Ús de proformes i hiperònims en funció de mots jòquer: cosa, d’allò...
Tendència a usar els mots equivalents i precisos.
Ús de tics lingüístics o mots paràsit.
Absència d’aquests elements.
Ús de mots crossa per falcar el text.
Tendència a eliminar-los.
Ús freqüent d’onomatopeies, frases fetes, refranys...
Ús molt escàs.

LA RELACIÓ ORAL-ESCRIT

Aquesta relació ha estat concebuda de maneres molt diferents al llarg de la història. Els autors que han estudiat aquesta relació, Vigner i Scinto ofereixen dues visions globals i complementàries.

→ Segons VIGNER
Analitza segons l’òptica de la didàctica de la llengua i presenta tres models de relació.

-          L’escrit tradicional:
o       L'escrit és objecte exclusiu d’aprenentatge.
o       Es refusa qualsevol model oral
o       Mètodes gramaticals i de traducció.
L’escrit constitueix el model normatiu que cap aprendre i seguir. La gramàtica és oracional i prescriptiva i la llengua monolítica i neutra. S’utilitzen la redacció i l’assaig.
Vigner diu que aquesta concepció es correspon amb la utopia de l’existència d’un llenguatge universal.

-          L’escrit, com a codi segon
o       L’oral és l’objecte primer i primordial
o       S’aprèn l’escrit per transcriure l’oral
o       Mètodes àudio-visuals
L’escrit com a codi segon es fonamenta en els plantejaments de la lingüística moderna. L’oral és primordial i l’escrit se li subordina. Els estudis gramaticals es basen en l’anàlisi de les oracions de l’oral. S’ensenya el codi escrit però no el text ni el discurs.


-          L’escrit com a llengua
o       L’oral i l’escrit són autònoms
o       S’aprèn a comprendre i produir textos orals i escrits
o       Enfocament comunicatiu
Considera que l’oral i l’escrit són codis diferents i autònoms que vehiculen la mateixa llengua. Els estudis de la gramàtica es basen en el discurs.
Vigner dóna suport a aquesta concepció ja que afirma que des dels seus orígens l’escrit va ser concebut per emmagatzemar informació i no per enregistrar la paraula. Cal tractar els dos codis per separat i equitativament en l’aprenentatge de les llengües.

→ Segons SCINTO
Analitza la qüestió des d’una òptica psicolingüística i presenta tres models diferents de relació:



- El model dependent: considera l’oral com la manifestació primera i principal del llenguatge i l’escrit com una mera transcripció gràfica del primer. Els principals arguments que sosté aquesta tesi són el filogenètic (l’oral va aparèixer històricament molt abans que l’escrit) i l’ontogenètic (els nadons adquireixen de forma natural l’oral i l’escrit l’han d’aprendre conscientment) Els defensors d’aquest model diuen que l’oral és la manifestació natural del llenguatge i l’escrit és un simple calc cultural.
Scinto afirma que tant l’oral com l’escrit necessiten un determinat context cultural per desenvolupat-se i per ser apresos i que tots dos són capacitats comunicatives potencials de la persona.

- El model independent: sosté que l’oral i l’escrit són absolutament independents. Per a Scinto és un model lògic i possible però molt difícil de defensar ja que, l’escrit no s’ha desenvolupat al marge de l’oral i l’oral i l’escrit comparteixen característiques gramaticals i lèxiques comunes.

- El model equipol·lent: Sosté que l’oral i l’escrit tenen característiques estructurals comunes, tot i que duen a terme funcions diferents i complementàries en la comunitat lingüística.
Scinto defensa aquest model perquè és el que explica millor la relació oral-escrit des de tots els punts de vista.


En conclusió defensem que l'escrit i l'oral són autònoms, és a dir que un no necessita de l'altre, tots dos són igual d'importants. S'han d'ensenyar de manera separada i equitativa. Avui en dia a l'escola no existeix aquesta equitat, es posa molt d'èmfasi en l'escrit però gairebé no es fomenta el codi oral. Seria molt positiu fer exposicions orals, lectures en veu alta... des que som ben petits per tal d'afavorir-lo.

2 comentaris:

  1. Fantàstica entrada, l'enhorabona.
    Et proposo que miris l'entrada "el procés de composició escrita", per si et falta explicar alguna cosa sobre els codis escrits i orals.

    ResponElimina