ANGLES

dilluns, 26 de novembre del 2012

I és que... tot es redueix a les 4 habilitats lingüístiques!

Hi ha 4 habilitats lingüístiques clau que hem de tenir ben clares a l'hora d'expressar-nos per tal de comunicar-nos.

1. Llegir

És el procés mitjançant el qual es comprèn un text escrit.

Isabel Solé (1992) ens diu: "Llegir és un procés actiu perquè qui llegeix ha de construir el significat del text. És a dir, el significat que té un escrit no és una rèplica del significat que l'autor va voler donar-li. Sinó que és una construcció pròpia que implica el text, els coneixements previs de l'autor i els objectius a què s'enfronta"

Llegir és aconseguir un objectiu, sempre llegim per un objectiu o una finalitat. L'objectiu és el que marca la lectura, poden ser molts i molt cariats, l'objectiu determina el tipus de lectura, les estratègies i el control, sovint inconscient que fem sobre la lectura.

Llegir és un procés d'interacció entre qui llegeix i el text, qui llegeix ha de fer-se seu el text relacionant-lo amb tot el que sap. A més ha d'adaptar-se al text transformant els seus coneixements previs en funció de les aportacions del text.

Llegir és implicar-se en un procés de predicció i inferència contínuu. Qui llegeix formula una hipòtesi sobre el significat del text que llegirà i també de les seves parts mentre va llegint. Ho fa a partir d'alguns elements del text i en funció dels seus coneixements previs i interessos. A mesura que va llegint va verificant o va refutant la hipòtesi inicial o en va creant de noves.

Aquí us deixo una petita cançó del Club Súper 3 sobre el fet de llegir...


2. Escriure

És el procés a través del qual es produeix un text escrit significatiu. Quan escrivim hem de treballar:
- Aspectes formals: cal·ligrafia, relació so-grafia, distribució en l'espai.
- Aspectes lingüístics: gramàtica, fonètica, morfologia...
- Aspectes discursius: procés de composició del text, característiques o propietats del text, tipologia textual...

3. Parlar

És expressar el nostre pensament mitjançant el llenguatge articulat, de forma coherent, clara i amb correcció i adequació a la situació comunicativa.

Com a curiositat... Hi ha qui parla del dret i hi ha qui parla de revés...


4. Escoltar

És comprendre un missatge a partir d'engegar un procés cognitiu de construcció de significat i d'interpretació d'un missatge o d'un discurs pronunciat oralment.

Saber escoltar implica...

- Escoltar demana un paper actiu i participatiu.
- Demana un respecte per l'emissor i per les seves idees.
- Demana ser objectiu per intentar entendre què ens vol dir l'altre.
- Un bon oient sap descobrir els objectius de l'orador.
- Sap descobrir les idees principals del missatge de l'orador.
- Sap reaccionar al missatge i parlar si escau quan acaba l'orador.


Per acabar us deixo una interelació de les 4 habilitats lingüísitques que he extret d'aquesta pàgina web: http://www.xtec.cat/~amerlo/projecte/pagina11.htm



La conclusió que en podem treure de tot plegat és que no podem parlar d'habilitat lingüística, sinó que hem de parlar sempre d'habilitats lingüístiques. El fet de llegir no és res sense l'escoltar, el parlar o l'escriure. Això passa perquè sense aquestes 4 habilitats lingüístiques interrelacionades ens seria molt complicat comunicar-nos amb els altres i transmetre'ls coneixements, missatges, idees...

divendres, 23 de novembre del 2012

Fem vídeos amb el Movie Maker!

El Movie Maker és un programa gratuït que serveix per a l'edició de vídeos. És molt fàcil d'utilitzar i els resultats que dóna són espectaculars. 
Per a començar cal que ens el descarreguem tot i que al ser un programa de Windows, a vegades no ve instal·lat per defecte als ordinadors. 

Per descarregar-lo entreu aquí


Un cop tinguem el programa descarregat caldrà que comencem a entendre'n  el funcionament, per tal de prendre un primer contacte amb el programa us recomano veure aquest vídeo tutorial:
http://www.youtube.com/watch?v=z5f6_4daneY

Ara que ja tenim clara l'estructura del programa us explicaré els 4 punts bàsics del seu funcionament:


1. Abans de començar cal que escollim les imatges i vídeos que vulguem incluir en el nostre montatge. És possible que alguns vídeos tinguin un format incompatible amb el progrma per tant caldrà convertir-los a un format compatible. Per fer-ho podem utilitzar el Real Player Converter.

2. Un cop tinguem els vídeos i imatges seleccionats cal que els importem al Movie Maker. Per a fer-ho haurem de clickar a "Importar imágenes" del menú "Tareas". Per a importar els vídeos farem el mateix però amb el botó "Importar vídeos". També podem importar-hi àudios, és a dir, cançons o gravacions per al nostre vídeo.

3. Un cop importats vídeos i imatges els col·locarem al guió o escala de temps que trobem a la part inferior (Figura 1)

Figura 1


4. Ara que ja tenim el vídeo més o menys estructurat cal posar-li color. Per donar-li una mica de professionalitat li podem posar transicions, efectes, títols... Això ja és a nivell personal i depenent del criteri de cadascú.


A l'hora de guardar-lo el podem guardar com "Projecte de Movie Maker", simplement cal clicar a guardar como i ja se'ns guarda amb aquest format. Format que més tard podrem editar.
Si el que volem és guardar-lo ja com a vídeo, pròpiament dit, cal que cliquem al menú "Tareas"  l'apartat que posa "Guardar en el equipo".

Per a que veieu tot això a la pràctica, us deixo un vídeo que he fet a una de les sessions de GITIC.



Us animo a utilitzar aquest programa ja que té un funcionament molt senzill i amb una mica de pràctica podem aconseguir uns resultats espectaculars.
Animeu-vos a utilitzar-lo! us sorprendrà!

dimecres, 21 de novembre del 2012

Va de codis.

A l'entrada d'avui us parlaré del codi escrit i del codi oral i, en conseqüència, de la relació que s'estableix entre aquests dos codis.

Quan dominem el codi oral d’una llengua, a l’hora d’aprendre el codi escrit, no ens cal començar de zero ja que els dos codis comparteixen molts coneixements. Només ens caldrà aprendre aquells que siguin específics del codi escrit, les regles que regeixen l’escrit i que no s’utilitzen en l’oral.

Per a entendre millor quines són aquestes regles, podem fer una comparació de codis a nivell contextual, fent referència al context, i a nivell textual, fent referència al missatge.

Pel que fa a les característiques contextuals no existeixen situacions de comunicació exclusives de l’oral i de l’escrit. El desenvolupament tecnològic dels últims anys ha equiparat els dos codis.

→ Diferències CONTEXTUALS

CANAL ORAL
CANAL ESCRIT
Canal auditiu. El receptor comprèn amb l’oïda el text.
Canal visual. El receptor llegeix amb els ulls el text. Aquest canal té una major capacitat de transmissió d’informació.
El receptor percep successivament els diversos signes del text. Procés serial.
El receptor percep simultàniament. Això implica diferències en les estratègies de comprensió dels dos canals. Procés holístic.
Comunicació espontània. L’emissió pot rectificar però no esborrar, el que ja ha dit. El receptor ha de comprendre el missatge en el moment i la manera com s’emeti.
Comunicació elaborada. L’emissor pot corregir i refer el text. El lector pot decidir quan i com vol llegir el text.
Comunicació immediata en el temps i l’espai. Més ràpid i àgil.
Comunicació diferida en el temps i l’espai.
Comunicació efímera. Els sons només són perceptibles el temps que duren en l’aire.
Comunicació duradora. Les lletres es graven en un suport estable i perduren. L’escrit adquireix el valor social de testimoni i registre de fets.
Utilitza molt els codis no-verbals. En un 65% de la conversa. (moviments...)
Utilitza pocs codis no-verbals (disposició del text, textura del suport...)
Hi ha interacció durant l’emissió del text. L’emissor parla i veu la reacció del receptor. Basant-se en això pot modificar el seu discurs
No hi ha interacció durant la composició. L’escriptor no pot conèixer la reacció real del lector
El context extralingüístic té un paper molt important.
El context és poc important.

Pel que fa a les característiques textuals han estat relacionats durant molt de temps amb l’anàlisi de la correspondència entre so i grafia, i han negligit altres aspectes, tant o més importants, com la morfosintaxi, el lèxic o les regles d’adequació i coherència

→ Diferències TEXTUALS

CANAL ORAL
CANAL ESCRIT
Adequació
Tendència a marcar la procedència dialectal de l’emissor. Ús freqüent de les variants dialectals
Tendència a neutralitzar les marques de procedència de l’emissor. Ús freqüent de l’estàndard.
Associat a temes generals, grau de formalitat baix i propòsits subjectius (usos privats)

Associat a temes específics, grau de formalitat alt i propòsits objectius (usos públics)
Coherència
Selecció menys rigorosa de la informació: presència de digressions, canvis de tema, repeticions, dades irrellevants...
Selecció molt precisa de la informació: el text conté exactament la informació rellevant.
Més redundant
Menys redundant
Estructura del text oberta: hi ha interacció, l’autor pot modificar-la durant l’emissió.
Estructura tancada: respon a un esquema planificat prèviament per l’autor.
Estructures poc estereotipades: l’emissor té més llibertat per elaborar-les tal com vulgui.
Estructures estereotipades: amb convencions socials, fórmules i frases fetes....
Cohesió
Menys gramatical: utilitza pauses i entonacions, i alguns elements gramaticals (pronoms, conjuncions...)
Més gramatical: signes de puntuació, pronominalitzacions, sinònims, enllaços...
Utilitza molts elements paralingüístics: canvis de ritme i velocitat, variació de tons...
Utilitza pocs elements paralingüístics: tipografies diverses...
Utilitza codis no-verbals: moviments oculars i corporals...
Utilitza pocs codis no verbals: distribució espaial del text, altres signes visuals...
Freqüència alta de referències exofòriques (context): tu, jo, aquí, ara...
Freqüència alta de referències endofòriques (text): ell, aquell, meu...
Gramàtica: fonologia i grafia
Incorpora les formes pròpies dels usos espontanis i ràpids: contraccions, elisions...
Gairebé no incorpora aquestes formes.
Gramàtica: morfologia
Prefereix solucions poc formals: simples
També usa solucions formals: compostos
Gramàtica: sintaxi
Tendència a usar estructures sintàctiques simples: oracions simples i breus.
Ús freqüent d’estructures més complexes i desenvolupades.
Freqüència alta d’anacoluts i frases inacabades
Absència gairebé absoluta d’aquestes estructures
L’ordre dels elements de l’oració és força variable.
Ordre més estable.
El·lipsis freqüents.
El·lipsis menys freqüents.
Gramàtica: Lèxic
Prefereix lèxic no marcat formalment.
Tendència a usar lèxic marcat formalment.
Freqüència baixa de mots amb significats específics.
Freqüència molt alta.
Accepta la repetició lèxica.
Tendència estilística a eliminar la repetició lèxica amb sinònims.
Ús de proformes i hiperònims en funció de mots jòquer: cosa, d’allò...
Tendència a usar els mots equivalents i precisos.
Ús de tics lingüístics o mots paràsit.
Absència d’aquests elements.
Ús de mots crossa per falcar el text.
Tendència a eliminar-los.
Ús freqüent d’onomatopeies, frases fetes, refranys...
Ús molt escàs.

LA RELACIÓ ORAL-ESCRIT

Aquesta relació ha estat concebuda de maneres molt diferents al llarg de la història. Els autors que han estudiat aquesta relació, Vigner i Scinto ofereixen dues visions globals i complementàries.

→ Segons VIGNER
Analitza segons l’òptica de la didàctica de la llengua i presenta tres models de relació.

-          L’escrit tradicional:
o       L'escrit és objecte exclusiu d’aprenentatge.
o       Es refusa qualsevol model oral
o       Mètodes gramaticals i de traducció.
L’escrit constitueix el model normatiu que cap aprendre i seguir. La gramàtica és oracional i prescriptiva i la llengua monolítica i neutra. S’utilitzen la redacció i l’assaig.
Vigner diu que aquesta concepció es correspon amb la utopia de l’existència d’un llenguatge universal.

-          L’escrit, com a codi segon
o       L’oral és l’objecte primer i primordial
o       S’aprèn l’escrit per transcriure l’oral
o       Mètodes àudio-visuals
L’escrit com a codi segon es fonamenta en els plantejaments de la lingüística moderna. L’oral és primordial i l’escrit se li subordina. Els estudis gramaticals es basen en l’anàlisi de les oracions de l’oral. S’ensenya el codi escrit però no el text ni el discurs.


-          L’escrit com a llengua
o       L’oral i l’escrit són autònoms
o       S’aprèn a comprendre i produir textos orals i escrits
o       Enfocament comunicatiu
Considera que l’oral i l’escrit són codis diferents i autònoms que vehiculen la mateixa llengua. Els estudis de la gramàtica es basen en el discurs.
Vigner dóna suport a aquesta concepció ja que afirma que des dels seus orígens l’escrit va ser concebut per emmagatzemar informació i no per enregistrar la paraula. Cal tractar els dos codis per separat i equitativament en l’aprenentatge de les llengües.

→ Segons SCINTO
Analitza la qüestió des d’una òptica psicolingüística i presenta tres models diferents de relació:



- El model dependent: considera l’oral com la manifestació primera i principal del llenguatge i l’escrit com una mera transcripció gràfica del primer. Els principals arguments que sosté aquesta tesi són el filogenètic (l’oral va aparèixer històricament molt abans que l’escrit) i l’ontogenètic (els nadons adquireixen de forma natural l’oral i l’escrit l’han d’aprendre conscientment) Els defensors d’aquest model diuen que l’oral és la manifestació natural del llenguatge i l’escrit és un simple calc cultural.
Scinto afirma que tant l’oral com l’escrit necessiten un determinat context cultural per desenvolupat-se i per ser apresos i que tots dos són capacitats comunicatives potencials de la persona.

- El model independent: sosté que l’oral i l’escrit són absolutament independents. Per a Scinto és un model lògic i possible però molt difícil de defensar ja que, l’escrit no s’ha desenvolupat al marge de l’oral i l’oral i l’escrit comparteixen característiques gramaticals i lèxiques comunes.

- El model equipol·lent: Sosté que l’oral i l’escrit tenen característiques estructurals comunes, tot i que duen a terme funcions diferents i complementàries en la comunitat lingüística.
Scinto defensa aquest model perquè és el que explica millor la relació oral-escrit des de tots els punts de vista.


En conclusió defensem que l'escrit i l'oral són autònoms, és a dir que un no necessita de l'altre, tots dos són igual d'importants. S'han d'ensenyar de manera separada i equitativa. Avui en dia a l'escola no existeix aquesta equitat, es posa molt d'èmfasi en l'escrit però gairebé no es fomenta el codi oral. Seria molt positiu fer exposicions orals, lectures en veu alta... des que som ben petits per tal d'afavorir-lo.

diumenge, 18 de novembre del 2012

Exposem amb Prezi!

Avui us presento el Prezi, un programa per a fer presentacions molt original i dinàmic.

Abans d'explicar-vos el funcionament del programa us explicaré com tenir-ne accés. Per començar cal que entreu a la pàgina www.prezi.com, si és el primer cop que hi entrem ens demanarà que creem un compte. Si som estudiants de qualsevol entitat educativa, podrem obtenir una prezi amb una sèrie d'avantatges. Per crear el compte clicarem a Registrar i un cop allà buscarem un boto on posi "Licencia para estudiantes i profesores" (Figura 1)
Figura 1







Un cop ens haguem registrar podrem començar a utilitzar el programa, aquí us deixo un vídeo de presentació perquè preneu un primer contacte amb el programa:




Us deixo també el vídeo tutorial:




Com heu vist, és un programa molt senzill d'utilitzar. La manera més fàcil d'aprendre'l a utilitzar és la pràctica i el fet d'anar provant i descobrint.

Espero que us sigui molt útil en les vostres pròximes presentacions!

Aquí us deixo, per acabar, la meva primera presentació feta amb prezi:

dimecres, 14 de novembre del 2012

El món de la descripció, "Qui ets, tu?"


L'altre dia a una de les sessions de COED, vam fer la nostra primera exposició oral. L'exposició portava per títol "Qui ets, tu?". El treball previ a l'exposició consistia a plasmar en una fotografia,  feta per tu, una característica d'una altra persona de la classe. Així, doncs, el dia 16 d'Octubre vam fer l'exposició d'aquestes fotografies i, cadascú de nosaltres, va explicar breument el perquè i el com de la fotografia.

Aquí us deixo la fotografia amb què vaig descriure a la meva companya Maria Vilàs Trias


La meva fotografia exposada a l'exposició "Qui ets tu?"

Per concloure amb l'exposició hem hagut de presentar la descripció per escrit d'aquesta mateixa persona, tot seguint l'estructura i les tècniques de descripció correctes.

Per a escriure una bona descripció cal seguir aquest ordre:

1. Establiment del tema
2. Caracterització
3. Relació amb el món exterior

I aquests passos:

1. Idear→ Explorar la situació.
2. Ordenar→ Fer un esquema estructural.
3. Textualitzar → Fer la redacció del text.

Tot seguint aquest guió, la meva descripció ha estat la següent:



Per escriure correctament cal fer-ho d'acord amb les característiques o propietats del text. Quan un text les compleix parlem d'un text significatiu i quan no les compleix parlem d'un no-text. N'hi ha 5, dividides en dos grups:

Les descriptives:

1. Adequació: grau d'adaptació d'un discurs/text a la seva situació comunicativa, tenint en compte el registre i el dialecte adequat.

2. Coherència: Selecciona la informació rellevant de la que no n'és, estableix una relació lògica, no contradictòria, entre les diferents parts del text/discurs.

3. Cohesió: conjunt de relacions o vincles de significat que s'estableixen entre diferents elements o parts del text i que permeten al lector interpretar-lo amb eficàcia.

Les prescriptives:

1. Correcció

2. Variació o estil

Per escriure correctament també cal seguir els processos bàsics d'escriptura, que són:

1. Planificació

2. Redacció

3. Revisió


Us deixo un link del Centre de Redacció de la UPF, on hi trobareu informació útil sobre com escriure correctament! "Centre de Redacció, UPF"