ANGLES

divendres, 28 de desembre del 2012

Fins aquí el dossier d'aprenentatge!

L'assignatura de GITIC és un pas endavant en el coneixement que tenim de la tecnologia, per a mi ha sigut molt positiu poder-la fer. Des del moment que vaig aprendre a fer una cosa tan senzilla com un índex automàtic vaig veure que era una assignatura que em motivaria perquè aprendria coses que em serien útils, tan en el meu dia a dia d'ara com en el meu dia dia quan sigui mestra.

Començaré parlant del bloc, del dossier d'aprenentatge, sembla una cosa ben senzilla, però entendre'n el funcionament m'ha donat la capacitat de crear blocs sempre que vulgui i sobre el tema que vulgui. Aglutinar en aquest dossier tota la teoria que fem és una manera diferent d'anar-me creant els meus apunts i el fet d'haver-ho d'explicar a algú, fa que assolim millor aquests coneixements.

També vull donar un especial interès a les eines que m'ha proporcionat aquesta assignatura, com per exemple el Prezi que m'ha donat la oportunitat de deixar enrere el típic powerpoint per donar un aire nou a les meves exposicions. Una altra eina és el Google Drive, així com totes les altres aplicacions de Google, que durant els meus estudis em seran molt útils. Altres eines són el Pearltrees, el CmapTools, el Movie Maker, l'Scratch, el Twitter...

Per acabar dir que penso que tot el que he aprés a GITIC em servirà molt tots aquest anys d'estudiant i em servirà també per quan sigui mestra. Tinc l'esperança de fer un bon ús de l'ordinador i no només utilitzar-lo com a llibre, com es fa avui en moltes aules.

Us deixo el link de tres entrades molt interessants del meu dossier d'aprenentatge:

1. Si t'interessa, fes-ne una perla!

2. Creem mapes conceptuals amb CmapTools!

3. Les TIC a l'aula!



Per acabar us deixo un CmapTools sobre el que hem fet aquest semestre a GITIC:

Fins aquí aquest dossier d'aprenentatge, moltes gràcies a tots aquells qui heu fet una ullada de tant en tant i a tots vosaltres, fins aviat!

dimecres, 26 de desembre del 2012

S'acaba el semestre, s'acaba COED!

Sempre he volgut ser mestra i de la carrera de magisteri, n'esperava alguna cosa molt especial. Els dos anys de batxillerat em van cremar molt i esperava que començar la carrera fos un canvi positiu a la meva vida. Realment va per bon camí, la carrera m'aporta allò que durant un temps m'ha faltat, motivació per estudiar, estudiar allò que m'agrada i sempre ganes de més.

Ara que s'acaba un semestre i veig en perspectiva tot el que ha passat durant aquests mesos me n'adono que el temps passa molt ràpid, però que el que avança ràpid són també els nostres coneixements, les nostres capacitats i les nostres ganes de més.

Si miro la Xènia del dia 12 de Setembre i miro la Xènia d'avui, veig en ella un gran progrés. Parlant pròpiament de l'assignatura de COED, puc dir sense cap problema que cursar-la ha sigut molt positiu. He treballat conceptes que potser sempre havia passat per alt o que desconeixia.

Principalment hi ha dos conceptes clau:

1. El procés de composició escrita: Sempre he escrit com m'ha semblat, sense pensar massa si el text tenia una coherència interna o si el que escrivia estava del tot ben escrit. A COED he pogut tornar a aprendre a escriure, no a escriure lletra per lletra, em refereixo més al terme composar. He pogut aprendre des del principi, com si fos una nena petita, a escriure un text, passant pel procés de composició fins les característiques que ha de tenir aquest.

2. L'expressió oral: Sempre havia pensat que, perdoneu la modèstia, no ho feia gaire malament això de parlar en públic. Potser puc participar en una conversa sense cap problema, fins i tot puc llegir en públic i no topar-me amb gaire obstacles, però, en aquesta assiginatura he pogut veure que parlar en públic va més enllà i n'he aprés molt. He aprés que s'ha de saber transmetre i arribar al públic i que cal acceptar els teus errors per transformar-los en progressos. Potser si ara tornés a fer una recitació, com vam fer un dia a  COED, faria una recitació d'una nota molt més elevada a la que dec tenir ja que, hauria transformat els meus errors en els meus progressos.

Entendre plenament què és el llenguatge, els codis, oral i escrit, les habilitats lingüístiques...  són altres coses que he treballat durant aquest semestre però que, segons el meu punt de vista, queden englobades en els dos conceptes anteriors.

Per a que veieu de manera breu i concisa què s'ha treballat a COED us deixo un mapa conceptual on hi apareixen tots els conceptes

.
Us enllaço dues de les meves millors entrades:

1. El món de la descripció "Qui ets, tu?"

2. Va de codis

Per acabar dir-vos que no és un adéu per sempre, sols un adéu per un instant!

divendres, 21 de desembre del 2012

Comuniquem-nos amb el llenguatge!

Tota senyal està destinada a la transmissió d'informació. L’existència dels senyals només queda justificada dins d’un procés de comunicació, els senyals adquireixen el seu sentit plenament, quan serveixen de llaç entre un emissor i un receptor.
Un dels sistemes de senyals més importants és el que deriva de la capacitat humana per al llenguatge. El llenguatge humà està constituït per senyals i combinacions de senyals organitzades. Per a definir amb precisió què és exactament el llenguatge humà cal que anem més enllà de la frase “El llenguatge és un instrument de comunicació”

Tot ésser humà es comunica per mitjà d’una llengua. La humanitat té com a facultat el llenguatge, mitjà d’expressió i de comunicació que li és propi.

El llenguatge...

- És el mitjà de comunicació més extens de tots els que posseïm.
- És el factor bàsic que ens constitueix com a éssers humans perquè fa possible el discurs abstracte i la parla desplaçada.
- Ens permet ordenar tant les experiències que obtenim de l’entorn com les que originem nosaltres mateixos.
- Juga un dels papers principals en la constitució del pensament.
- És el suport de la memòria.
- Ens permet l’expressió lliure i interior.
- És la causa del diàleg que mantenim amb nosaltres mateixos.

Guillermo Orozco

Hi ha molts tipus de llenguatges, un dels quals s'anomena llenguatge audiovisual, que ens permet comunicar-nos a través d'imatges. Guillermo Orozco en la seva conferència "El llenguatge audiovisual" ens en parla.

La imatge té un codi universal, reconeixem i donem significats a les imatges. El significat que donem a cada imatge està influït per molts factors, com ara la posició de la càmera, el color, la lluminositat... 

Orozco també ens diu que de les eines digitals, a l'escola, cal fer-ne una alfabetització per tal de treure'n el màxim partit. Està bé que l'escola s'esforci per tenir mitjans digitals, però més enllà de la possessió cal pensar en l'efecte pedagògic d'aquests.

Per tal de demostrar aquesta interpretació que fem nosaltres de les imatges, analitzarem un anunci de Cruzcampo..



Al principi d'aquest anunci, veiem dos nois que ens expliquen que el nostre cervell té una part nord, la positiva, i una part sud, la negativa. Seguidament es mostren tot de moments i situacions relacionades amb aquesta part nord, trobades amb persones especials, trobades i sortides amb els amics, concerts... tot un seguit de moments on la gent gaudeix i s'ho passa bé. De cop la pantalla es divideix en dos i es mostren les dues parts a l'hora, això dóna pas a l'eslogan "Tots necessitem una mica de sud, per a poder veure el nord", just després es mostra un altre moment d'alegria on es comencen a veure cerveses Cruzcampo, amb això,  volen relacionar els moments bons amb la cervesa Cruzcampo, així, utòpicament, els espectadors pensaran "Si comprem cervesa Cruzcampo, ens ho passarem bé"

Amb això vull demostrar el poder persuasiu que tenen les imatges i de quina manera amb un anunci poden aconseguir unes determinades respostes per part dels espectadors.

divendres, 14 de desembre del 2012

Les TIC a l'aula!

Actualment els ordinadors són un element més a l'aula, aquests però, poden ser utilitzats de moltes maneres. Aquí us en deixo unes quantes...

L'ordinador com a mestre
Els inicis de les TIC a les aules, als anys 70, van ser amb el model instructiu. Es volia aconseguir que l'ordinador expliqués i avalués, fes de mestre. Es van pensar programes que podien utilitzar l'ordinador com a mestre, tot el que el nen necessitava era dins l'ordinador, no calien els mestres. Cal apuntar que aquesta opció es va rebutjar i va quedar obsoleta.

L'ordinador com a alumne
Després va venir una opció més pedagògica basada en el constructivisme. El nen construïa el seu coneixement a partir de la interacció amb l'entorn, en aquest cas amb l'ordinador. L'alumne realitzava una feina, l'ordinador mostrava el resultat i a partir d'aquí l'alumne modificava allò que no estava bé.

L'ordinador com a laboratori
El nen fa un aprenentatge per descoberta, per experimentació. L'ordinador facilita al nen una sèrie d'eines. Un exemple serien els simuladors, enlloc d'aprendre a partir duna lliçó, el nen fa un aprenentatge amb què pot experimentar. 

L'ordinador com a eina de treball
Aquest és el concepte més utilitzat. El nen pot crear a partir d'uns coneixements previs, el mestre fa la classe, explica, ensenya, argumenta... i quan els coneixements ja estan assolits utilitzen l'ordinador com a eina per a practircar-los.Ara s'està utilitzant molt aquest concepte  accedint a la xarxa per a diverses utilitats.


Hi ha algunes pàgines web com el ZonaClic o l'Edu365 que ens proporcionen moltes d'aquestes eines.

Aquí us deixo una diapositiva on s'explica l'activitat "El Restaurant", del portal Edu365, que vaig realitzar amb la meva companya Anna Alcázar.



És molt importat que com a mestres fem un bon ús d'aquestes eines tant útils que tenim a la xarxa, és una manera de dur a terme un aprenentatge més significatiu amb els nostres alumnes. També és molt important que utilitzem d'una manera original i creativa els recursos en tecnologia que tenim a les aules. És molt fàcil utilitzar-los només com a suport però és molt important anar més enllà. Podem buscar activitats interactives, plantejar activitats a la xarxa, etc... 

Aprofitem les TIC!

A dia d'avui, vivim en una época on la tecnologia ha passat a formar part de les nostres vides. Tant infants com adults hem d'adquirir unes competències per poder-hi conviure sense problemes. En el sistema educatiu acutal hi ha una planificació de l'adquisició d'aquestes competències que queda recollida als Currículums d'educació infantil, d'educació primària, d'educació secundària obligatòria i de Batxillerat. Aquest conjunt de competències rep el nóm de "Competències digitals" i el procés d'adquisició d'aquestes s'anomena "Alfabetització digital".

Hi ha una sèrie de documents que recullen aquestes competències, us deixo un power-point que he realitzat sobre els documents de la UNESCO i la ISTE.



Com hem pogut veure a les diapositives és molt important que els mestres siguin competents en l'àmbit tecnològic, ja que les generacions que pugen en són completament competents. Si els mestres són competents amb la tecnologia donen l'oportunitat als alumnes de rebre un aprenentatge més significatiu.

dijous, 6 de desembre del 2012

Parlem bé!

Avui parlaré de les exposicions, recitacions, discursos orals... És cert que en una entrada anterior "Va de codis" ja vaig parlar sobre els dos codis, l'escrit i l'oral, però ara aprofundirem més en aquest segon.

Per a tractar el fet de parlar en públic us recomano el llibre “Com parlar bé en públic” de Joana Rubio i Francesc Puigpelat. (RUBIO J, PUIGPELAT, F. Com parlar bé en públic. 1a edició. Barcelona; Ed. Labutxaca, 2010.)

En cada capítol d'aquest llibre es parla d'un element important relacionat amb la comunicació oral, parla des de les tècniques per a superar el nerviosisme fins les tècniques per a realitzar una bona estructura del discurs.

consensuant sobre el decàleg
Per tal de fer un breu, però concís, resum del llibre us presento un decàleg que vaig realitzar juntament amb unes companyes de grup:

1. L'orador ha d'estar segur d'ell mateix i adoptar un to positiu per transmetre confiança al públic.
2. Una bona preparació és essencial per a fer un bon discurs.
3. És important tenir clar l'objectiu del discurs per poder-lo transmetre des del principi.
4. En l'estructura del discurs és molt important la introducció i la conclusió perquè és pronuncien en els moments de màxima atenció.
5. S'ha de tenir en compte el públic i anar modificant el discurs en funció de les seves reaccions.
6. És bo utilitzar exemples concrets perquè ajuden a la comprensió i assimilació de les idees i els conceptes.
7. Tot discurs ha de ser clar, breu i precís.
8. S'ha de parlar i gesticular sempre amb naturalitat donant peu a la improvisació quan sigui possible.
9. Hem de ser conscients del valor comunicatiu del llenguatge no verbal i aprofitar-lo adequadament.
10. Fer un ús correcte dels mitjans audiovisuals com a suport del nostre discurs.

Durant aquest semestre a l'assignatura de COED hem fet diferents activitats per treballar l'exposició oral. Dues de les quals van ser:

- Juntament amb GITIC vam fer l'exposició "Identitat i territori" on havíem de parlar d'una identitat o un territori concret. Jo juntament amb una companya vaig tractar el territori dels esplais i l'exposició portava per títol "Sota el nus d'un foulard, l'esplai". Vam utilitzar un Prezi amb alguns vídeos com a suport TIC, que no puc penjar per temes de drets d'imatge de les persones que hi surten.

- També vam fer la recitació d'un poema. Jo vaig recitar "És quan dormo que hi veig clar" de J.V. Foix. Mentre el recitàvem algun company ens gravava en vídeo per tal que després en poguéssim fer una autoavaluació. 

Vídeo de la meva recitació

Personalment, penso que el codi oral és molt important perquè és amb el codi que ens comuniquem normalment i és amb el codi que més mostrem de nosaltres mateixos. El codi oral compren des de la primera paraula fins a l'últim gest que fem. A través de les mirades, dels gestos, dels moviments... deixem entreveure els nostres sentiments, nerviosisme, vergonya, alegria, seguretat... i és així com els altres descobreixen, de nosaltres, coses que amb el codi escrit no poden saber.
                                                                                                               

dilluns, 26 de novembre del 2012

I és que... tot es redueix a les 4 habilitats lingüístiques!

Hi ha 4 habilitats lingüístiques clau que hem de tenir ben clares a l'hora d'expressar-nos per tal de comunicar-nos.

1. Llegir

És el procés mitjançant el qual es comprèn un text escrit.

Isabel Solé (1992) ens diu: "Llegir és un procés actiu perquè qui llegeix ha de construir el significat del text. És a dir, el significat que té un escrit no és una rèplica del significat que l'autor va voler donar-li. Sinó que és una construcció pròpia que implica el text, els coneixements previs de l'autor i els objectius a què s'enfronta"

Llegir és aconseguir un objectiu, sempre llegim per un objectiu o una finalitat. L'objectiu és el que marca la lectura, poden ser molts i molt cariats, l'objectiu determina el tipus de lectura, les estratègies i el control, sovint inconscient que fem sobre la lectura.

Llegir és un procés d'interacció entre qui llegeix i el text, qui llegeix ha de fer-se seu el text relacionant-lo amb tot el que sap. A més ha d'adaptar-se al text transformant els seus coneixements previs en funció de les aportacions del text.

Llegir és implicar-se en un procés de predicció i inferència contínuu. Qui llegeix formula una hipòtesi sobre el significat del text que llegirà i també de les seves parts mentre va llegint. Ho fa a partir d'alguns elements del text i en funció dels seus coneixements previs i interessos. A mesura que va llegint va verificant o va refutant la hipòtesi inicial o en va creant de noves.

Aquí us deixo una petita cançó del Club Súper 3 sobre el fet de llegir...


2. Escriure

És el procés a través del qual es produeix un text escrit significatiu. Quan escrivim hem de treballar:
- Aspectes formals: cal·ligrafia, relació so-grafia, distribució en l'espai.
- Aspectes lingüístics: gramàtica, fonètica, morfologia...
- Aspectes discursius: procés de composició del text, característiques o propietats del text, tipologia textual...

3. Parlar

És expressar el nostre pensament mitjançant el llenguatge articulat, de forma coherent, clara i amb correcció i adequació a la situació comunicativa.

Com a curiositat... Hi ha qui parla del dret i hi ha qui parla de revés...


4. Escoltar

És comprendre un missatge a partir d'engegar un procés cognitiu de construcció de significat i d'interpretació d'un missatge o d'un discurs pronunciat oralment.

Saber escoltar implica...

- Escoltar demana un paper actiu i participatiu.
- Demana un respecte per l'emissor i per les seves idees.
- Demana ser objectiu per intentar entendre què ens vol dir l'altre.
- Un bon oient sap descobrir els objectius de l'orador.
- Sap descobrir les idees principals del missatge de l'orador.
- Sap reaccionar al missatge i parlar si escau quan acaba l'orador.


Per acabar us deixo una interelació de les 4 habilitats lingüísitques que he extret d'aquesta pàgina web: http://www.xtec.cat/~amerlo/projecte/pagina11.htm



La conclusió que en podem treure de tot plegat és que no podem parlar d'habilitat lingüística, sinó que hem de parlar sempre d'habilitats lingüístiques. El fet de llegir no és res sense l'escoltar, el parlar o l'escriure. Això passa perquè sense aquestes 4 habilitats lingüístiques interrelacionades ens seria molt complicat comunicar-nos amb els altres i transmetre'ls coneixements, missatges, idees...

divendres, 23 de novembre del 2012

Fem vídeos amb el Movie Maker!

El Movie Maker és un programa gratuït que serveix per a l'edició de vídeos. És molt fàcil d'utilitzar i els resultats que dóna són espectaculars. 
Per a començar cal que ens el descarreguem tot i que al ser un programa de Windows, a vegades no ve instal·lat per defecte als ordinadors. 

Per descarregar-lo entreu aquí


Un cop tinguem el programa descarregat caldrà que comencem a entendre'n  el funcionament, per tal de prendre un primer contacte amb el programa us recomano veure aquest vídeo tutorial:
http://www.youtube.com/watch?v=z5f6_4daneY

Ara que ja tenim clara l'estructura del programa us explicaré els 4 punts bàsics del seu funcionament:


1. Abans de començar cal que escollim les imatges i vídeos que vulguem incluir en el nostre montatge. És possible que alguns vídeos tinguin un format incompatible amb el progrma per tant caldrà convertir-los a un format compatible. Per fer-ho podem utilitzar el Real Player Converter.

2. Un cop tinguem els vídeos i imatges seleccionats cal que els importem al Movie Maker. Per a fer-ho haurem de clickar a "Importar imágenes" del menú "Tareas". Per a importar els vídeos farem el mateix però amb el botó "Importar vídeos". També podem importar-hi àudios, és a dir, cançons o gravacions per al nostre vídeo.

3. Un cop importats vídeos i imatges els col·locarem al guió o escala de temps que trobem a la part inferior (Figura 1)

Figura 1


4. Ara que ja tenim el vídeo més o menys estructurat cal posar-li color. Per donar-li una mica de professionalitat li podem posar transicions, efectes, títols... Això ja és a nivell personal i depenent del criteri de cadascú.


A l'hora de guardar-lo el podem guardar com "Projecte de Movie Maker", simplement cal clicar a guardar como i ja se'ns guarda amb aquest format. Format que més tard podrem editar.
Si el que volem és guardar-lo ja com a vídeo, pròpiament dit, cal que cliquem al menú "Tareas"  l'apartat que posa "Guardar en el equipo".

Per a que veieu tot això a la pràctica, us deixo un vídeo que he fet a una de les sessions de GITIC.



Us animo a utilitzar aquest programa ja que té un funcionament molt senzill i amb una mica de pràctica podem aconseguir uns resultats espectaculars.
Animeu-vos a utilitzar-lo! us sorprendrà!

dimecres, 21 de novembre del 2012

Va de codis.

A l'entrada d'avui us parlaré del codi escrit i del codi oral i, en conseqüència, de la relació que s'estableix entre aquests dos codis.

Quan dominem el codi oral d’una llengua, a l’hora d’aprendre el codi escrit, no ens cal començar de zero ja que els dos codis comparteixen molts coneixements. Només ens caldrà aprendre aquells que siguin específics del codi escrit, les regles que regeixen l’escrit i que no s’utilitzen en l’oral.

Per a entendre millor quines són aquestes regles, podem fer una comparació de codis a nivell contextual, fent referència al context, i a nivell textual, fent referència al missatge.

Pel que fa a les característiques contextuals no existeixen situacions de comunicació exclusives de l’oral i de l’escrit. El desenvolupament tecnològic dels últims anys ha equiparat els dos codis.

→ Diferències CONTEXTUALS

CANAL ORAL
CANAL ESCRIT
Canal auditiu. El receptor comprèn amb l’oïda el text.
Canal visual. El receptor llegeix amb els ulls el text. Aquest canal té una major capacitat de transmissió d’informació.
El receptor percep successivament els diversos signes del text. Procés serial.
El receptor percep simultàniament. Això implica diferències en les estratègies de comprensió dels dos canals. Procés holístic.
Comunicació espontània. L’emissió pot rectificar però no esborrar, el que ja ha dit. El receptor ha de comprendre el missatge en el moment i la manera com s’emeti.
Comunicació elaborada. L’emissor pot corregir i refer el text. El lector pot decidir quan i com vol llegir el text.
Comunicació immediata en el temps i l’espai. Més ràpid i àgil.
Comunicació diferida en el temps i l’espai.
Comunicació efímera. Els sons només són perceptibles el temps que duren en l’aire.
Comunicació duradora. Les lletres es graven en un suport estable i perduren. L’escrit adquireix el valor social de testimoni i registre de fets.
Utilitza molt els codis no-verbals. En un 65% de la conversa. (moviments...)
Utilitza pocs codis no-verbals (disposició del text, textura del suport...)
Hi ha interacció durant l’emissió del text. L’emissor parla i veu la reacció del receptor. Basant-se en això pot modificar el seu discurs
No hi ha interacció durant la composició. L’escriptor no pot conèixer la reacció real del lector
El context extralingüístic té un paper molt important.
El context és poc important.

Pel que fa a les característiques textuals han estat relacionats durant molt de temps amb l’anàlisi de la correspondència entre so i grafia, i han negligit altres aspectes, tant o més importants, com la morfosintaxi, el lèxic o les regles d’adequació i coherència

→ Diferències TEXTUALS

CANAL ORAL
CANAL ESCRIT
Adequació
Tendència a marcar la procedència dialectal de l’emissor. Ús freqüent de les variants dialectals
Tendència a neutralitzar les marques de procedència de l’emissor. Ús freqüent de l’estàndard.
Associat a temes generals, grau de formalitat baix i propòsits subjectius (usos privats)

Associat a temes específics, grau de formalitat alt i propòsits objectius (usos públics)
Coherència
Selecció menys rigorosa de la informació: presència de digressions, canvis de tema, repeticions, dades irrellevants...
Selecció molt precisa de la informació: el text conté exactament la informació rellevant.
Més redundant
Menys redundant
Estructura del text oberta: hi ha interacció, l’autor pot modificar-la durant l’emissió.
Estructura tancada: respon a un esquema planificat prèviament per l’autor.
Estructures poc estereotipades: l’emissor té més llibertat per elaborar-les tal com vulgui.
Estructures estereotipades: amb convencions socials, fórmules i frases fetes....
Cohesió
Menys gramatical: utilitza pauses i entonacions, i alguns elements gramaticals (pronoms, conjuncions...)
Més gramatical: signes de puntuació, pronominalitzacions, sinònims, enllaços...
Utilitza molts elements paralingüístics: canvis de ritme i velocitat, variació de tons...
Utilitza pocs elements paralingüístics: tipografies diverses...
Utilitza codis no-verbals: moviments oculars i corporals...
Utilitza pocs codis no verbals: distribució espaial del text, altres signes visuals...
Freqüència alta de referències exofòriques (context): tu, jo, aquí, ara...
Freqüència alta de referències endofòriques (text): ell, aquell, meu...
Gramàtica: fonologia i grafia
Incorpora les formes pròpies dels usos espontanis i ràpids: contraccions, elisions...
Gairebé no incorpora aquestes formes.
Gramàtica: morfologia
Prefereix solucions poc formals: simples
També usa solucions formals: compostos
Gramàtica: sintaxi
Tendència a usar estructures sintàctiques simples: oracions simples i breus.
Ús freqüent d’estructures més complexes i desenvolupades.
Freqüència alta d’anacoluts i frases inacabades
Absència gairebé absoluta d’aquestes estructures
L’ordre dels elements de l’oració és força variable.
Ordre més estable.
El·lipsis freqüents.
El·lipsis menys freqüents.
Gramàtica: Lèxic
Prefereix lèxic no marcat formalment.
Tendència a usar lèxic marcat formalment.
Freqüència baixa de mots amb significats específics.
Freqüència molt alta.
Accepta la repetició lèxica.
Tendència estilística a eliminar la repetició lèxica amb sinònims.
Ús de proformes i hiperònims en funció de mots jòquer: cosa, d’allò...
Tendència a usar els mots equivalents i precisos.
Ús de tics lingüístics o mots paràsit.
Absència d’aquests elements.
Ús de mots crossa per falcar el text.
Tendència a eliminar-los.
Ús freqüent d’onomatopeies, frases fetes, refranys...
Ús molt escàs.

LA RELACIÓ ORAL-ESCRIT

Aquesta relació ha estat concebuda de maneres molt diferents al llarg de la història. Els autors que han estudiat aquesta relació, Vigner i Scinto ofereixen dues visions globals i complementàries.

→ Segons VIGNER
Analitza segons l’òptica de la didàctica de la llengua i presenta tres models de relació.

-          L’escrit tradicional:
o       L'escrit és objecte exclusiu d’aprenentatge.
o       Es refusa qualsevol model oral
o       Mètodes gramaticals i de traducció.
L’escrit constitueix el model normatiu que cap aprendre i seguir. La gramàtica és oracional i prescriptiva i la llengua monolítica i neutra. S’utilitzen la redacció i l’assaig.
Vigner diu que aquesta concepció es correspon amb la utopia de l’existència d’un llenguatge universal.

-          L’escrit, com a codi segon
o       L’oral és l’objecte primer i primordial
o       S’aprèn l’escrit per transcriure l’oral
o       Mètodes àudio-visuals
L’escrit com a codi segon es fonamenta en els plantejaments de la lingüística moderna. L’oral és primordial i l’escrit se li subordina. Els estudis gramaticals es basen en l’anàlisi de les oracions de l’oral. S’ensenya el codi escrit però no el text ni el discurs.


-          L’escrit com a llengua
o       L’oral i l’escrit són autònoms
o       S’aprèn a comprendre i produir textos orals i escrits
o       Enfocament comunicatiu
Considera que l’oral i l’escrit són codis diferents i autònoms que vehiculen la mateixa llengua. Els estudis de la gramàtica es basen en el discurs.
Vigner dóna suport a aquesta concepció ja que afirma que des dels seus orígens l’escrit va ser concebut per emmagatzemar informació i no per enregistrar la paraula. Cal tractar els dos codis per separat i equitativament en l’aprenentatge de les llengües.

→ Segons SCINTO
Analitza la qüestió des d’una òptica psicolingüística i presenta tres models diferents de relació:



- El model dependent: considera l’oral com la manifestació primera i principal del llenguatge i l’escrit com una mera transcripció gràfica del primer. Els principals arguments que sosté aquesta tesi són el filogenètic (l’oral va aparèixer històricament molt abans que l’escrit) i l’ontogenètic (els nadons adquireixen de forma natural l’oral i l’escrit l’han d’aprendre conscientment) Els defensors d’aquest model diuen que l’oral és la manifestació natural del llenguatge i l’escrit és un simple calc cultural.
Scinto afirma que tant l’oral com l’escrit necessiten un determinat context cultural per desenvolupat-se i per ser apresos i que tots dos són capacitats comunicatives potencials de la persona.

- El model independent: sosté que l’oral i l’escrit són absolutament independents. Per a Scinto és un model lògic i possible però molt difícil de defensar ja que, l’escrit no s’ha desenvolupat al marge de l’oral i l’oral i l’escrit comparteixen característiques gramaticals i lèxiques comunes.

- El model equipol·lent: Sosté que l’oral i l’escrit tenen característiques estructurals comunes, tot i que duen a terme funcions diferents i complementàries en la comunitat lingüística.
Scinto defensa aquest model perquè és el que explica millor la relació oral-escrit des de tots els punts de vista.


En conclusió defensem que l'escrit i l'oral són autònoms, és a dir que un no necessita de l'altre, tots dos són igual d'importants. S'han d'ensenyar de manera separada i equitativa. Avui en dia a l'escola no existeix aquesta equitat, es posa molt d'èmfasi en l'escrit però gairebé no es fomenta el codi oral. Seria molt positiu fer exposicions orals, lectures en veu alta... des que som ben petits per tal d'afavorir-lo.

diumenge, 18 de novembre del 2012

Exposem amb Prezi!

Avui us presento el Prezi, un programa per a fer presentacions molt original i dinàmic.

Abans d'explicar-vos el funcionament del programa us explicaré com tenir-ne accés. Per començar cal que entreu a la pàgina www.prezi.com, si és el primer cop que hi entrem ens demanarà que creem un compte. Si som estudiants de qualsevol entitat educativa, podrem obtenir una prezi amb una sèrie d'avantatges. Per crear el compte clicarem a Registrar i un cop allà buscarem un boto on posi "Licencia para estudiantes i profesores" (Figura 1)
Figura 1







Un cop ens haguem registrar podrem començar a utilitzar el programa, aquí us deixo un vídeo de presentació perquè preneu un primer contacte amb el programa:




Us deixo també el vídeo tutorial:




Com heu vist, és un programa molt senzill d'utilitzar. La manera més fàcil d'aprendre'l a utilitzar és la pràctica i el fet d'anar provant i descobrint.

Espero que us sigui molt útil en les vostres pròximes presentacions!

Aquí us deixo, per acabar, la meva primera presentació feta amb prezi: